Pedres Suspensives.
Si mai tens calor i ets enmig de la muntanya, pots provar d’agafar una pedra i col·locar-te-la al clatell. Notaràs com la sang que corre pel coll es refreda i viatja per les venes a més velocitat. Serà una sensació molt agradable. Això he fet jo sempre que m’he trobat en aquesta situació. Des de fa ja més de deu anys he començat a connectar amb les pedres d’una manera conscient i especial.

Durant deu setmanes he conviscut amb deu pedres diferents. Les pedres eren mortes perquè estaven separades de la seva roca. Segons els balears quan una pedra es desprèn de la seva roca d’origen, mor. Es trenca el lligam que l’arrelava a la terra i deixa de rebre l’energia subterrània. Desvinculada del seu orígen, la pedra queda disponible per a ocupar altres llocs i arrelar de nou. La convivència diària amb cada pedra ha fet que esdevinguin episodis força captivadors i alhora insignificants, com per exemple seure-hi a sobre, confondre-la amb un altre objecte, no poder dormir amb ella perquè incomodava sota del coixí i un llarg nombre de moments especials.

La vivència amb elles s’ha traduït de forma objectual, com a escultures, i literària, en forma de petits escrits o poemes. També he documentat el temps compartit amb cadascuna d’elles amb una fotografia representativa. Tot això, per tornar a valorar la pedra morta, vincular-m’hi, desenvolupar una sensibilitat cap a la connexió humà-pedra.

Pedres Suspensives i recursos no tocats, qualitats intrínseques i ressonàncies associatives, escultures, poemes, contes, suports, i roques de l’època d’Hèrcules.